La meua violència comença fa 30 anys quan sóc diagnosticada portadora del virus de la SIDA.

La meua família són els primers a tancar-me les portes. El meu marit, que ara és el meu “ex” me’l va transmetre.

Veient que la meua família passava, ell va començar la violència verbal i la violència física.

Vaig intentar suïcidar-me perquè estava farta i no trobava eixida, era visitar Urgències amb pallisses, no podies obrir la boca.

Si feies una mica de menjar que no li agradara t’ho tirava al sòl.

Vaig arribar a considerar-me que era “merda”, que no valia per a res.

Gràcies a un germà vaig poder eixir d’aqueix calvari.

Això vaig passar fa 20 anys, i la veritat ara sóc una dona apoderada. Gràcies a CERMI CV i la seua Comissió Dones CERMI CV vaig començar a donar la cara a la Violència de Gènere i al VIH, i la veritat que sóc una dona molt feliç.

I si aquest relat ajuda a fer alguna dona més feliç, doncs guai.

De la Violència s’ix, denúncia i t’ajudaran.