Paloma Rubio

Hi ha molts tipus de violència de gènere. Ja en la meua infància vaig viure de prop els maltractaments del meu pare cap a la meua mare.

Això va demostrar que el rol de submisa em va marcar en les següents fases de la meua experiència vital.

Precisament per això pense que adopte aqueix paper en diverses de les meues relacions.

Violència psicològica i física han sigut fins fa uns anys el meu punt flac.

Record que el meu primer amor, va determinar el meu futur, ja que sense adonar-me va minvar la meua autoestima.

Al llarg de la meua vida he patit violència de gènere física per culpa d’una parella que em va deixar cicatrius en el cos i en l’ànima.

Un dia d’aniversari vaig acabar a l’hospital perquè en arribar a casa em va llançar un plat a la cara.

Altres nits va intentar ofegar-me.

Afortunadament vaig tindre suport i força per a acabar aqueixa relació.

Ara viu sola, tinc 52 anys i ara com ara sóc una dona lliure, encara que em continua costant molt dir que NO és NO. Tota aqueixa trajectòria em va portar a l’alcoholisme i aquest a l’esquizofrènia.

A partir d’aqueix moment la meua vida va canviar.

Treball amb el meu psicòleg en el CRIS ACOVA i ara pertany a la Xarxa Estatal de Dones, estic compromesa amb el meu paper de dona, i si puc ajudar al fet que no deixem que ningú ens maltracte o ens jutge pel fet de ser dona.

Done moltes gràcies a totes les persones que han estat al meu costat i que em van ajudar a cuidar a aqueixa xiqueta que plora, sent i no oblida.

A voler-me més, a voler-me millor i aprendre a sentir-me el ser especial que sóc.

Aquest és el meu breu testimoniatge que pretén entendre que no sóc culpable, si no víctima, ajudar altres dones a eixir d’aqueix infern, d’aquesta xacra social que ha de parar SÍ o SÍ. Perdonar-nos a nosaltres mateixos.

He callat alguns fets que no puc compartir.