Estrella Cabello

Em vaig enamorar als 17 anys, i em vaig casar als 19, a contra del que els meus pares opinaven del meu futur marit.

Als 20 anys vaig ser mare d’una xiqueta, i em vaig quedar embarassada quan ella tenia 5 mesos. Vaig tindre un xiquet que en nàixer va tindre problemes, ja que jo vaig trencar aigües el 22 de desembre i fins al 24 de desembre no m’ho van provocar.

Des que em vaig casar, a poc a poc a ell no li agradaven els meus escots, les meues faldes curtes, i així vaig anar canviant la meua manera de vestir, fins vaig deixar de parlar i veure als meus amics de tota la vida. Fins a la meua família la veia poc.

Era sempre estar amb la seua família, els seus amics, o sola amb els meus fills.

No em feia a penes diners per a menjar, vestir als xiquets o a mi, ni per a les despeses de la casa, sempre em va tocar tirar mà d’ajuda de la parròquia, o amb el que guanyava de fer arranjaments de roba o qualsevol faena de netejar en cases per a poder sobreviure.

Quan porte uns 10 anys casada, m’adone que no vull aqueixa classe de vida on ja no sent res, que més ben sola. Ell em diu d’acord, però els xiquets per a ell, jo li vaig dir que ni parlar ja que ell els tractava fatal, els insultava contínuament.

Un jutge em va dir que tal vegada jo no havia posat de la meua part i ens va manar a un conseller. Vam estar anant i durant uns mesos el va canviar i va tornar a ser aqueix xic que em va enamorar, atent i afectuós.

Però un dia, mentre estàvem fent l’amor, m’adone que ja no li estime, li ho dic, que vull separar-me, que ja no li vull. Però no vull que siguem d’aqueixes parelles que se separen i s’odien, que és millor deixar-ho en aqueix moment.

La seua resposta és la mateixa, sí, però sense els xiquets. La meua resposta és que és l’única cosa que vull, als meus dos fills.

Una nit em va enxampar desprevinguda i dormint en el llit de matrimoni, i amb unes tisores em va violar. D’aqueixa nit em quede embarassada quan no feia ni un any que havia patit un avortament (de la nit de reconciliació)

El vaig portar fatal, durant cinc anys rebutjava totes les propostes del Jutge, fins que al final signatura.

Quan em vaig separar vaig estar treballant fins a cinc ocupacions alhora, perquè als meus fills no els faltara de res, ja que ell no passava cap mena de manutenció.

Fa uns sis anys vaig arribar a l’Associació XARXA, allí quan escoltava a altres dones contar el que havien viscut, m’adone que jo he sigut una dona maltractada i els meus fills també.

Gràcies als Tallers d’Apoderament, vaig apoderant-me i m’adone de tot el que he sigut capaç de fer jo sola.

Hui em sent una dona molt apoderada, que té parella des de fa 17 anys i un fill amb ell de 14 anys.

Sé que puc ajudar a altres dones, és la meua batalla en la qual el meu marit i el meu fill em donen suport.

Em sent valorada en tots els sentits i tinc molt clar el que vull i el que no.