Guia Tracte Adequat

Amb aquesta Guia, CERMI CV vol donar-te una sèrie de recomanacions, seguint protocols d’atenció, adequats a la dona o xiqueta amb qualsevol tipus de discapacitat, per a poder així millorar la qualitat de la comunicació i la relació entre l’equip professional dels Centres d’Atenció a la dona i xiqueta amb discapacitat que precise d’aquests serveis.

VORE GUÍA

Pautes Generals

Dirigeix-te sempre a la persona, independentment de la seua discapacitat, llevat que siga evident, o la persona professional tinga dubte que la persona puga arribar a entendre-li, llavors haurà de dirigir-se a la persona que ho acompanya.

Sé respectuós/a i cortés, igual que series amb qualsevol altra persona

Empra el temps que siga necessari en la comunicació i l’atenció a la persona, amb la tranquil·litat i la paciència necessària per a garantir la seua autonomia.

Pregunta-li quines són les seues necessitats i si necessita algun tipus d’ajuda o adaptació, que siga la persona qui decidisca.

Assegura’t que entén el missatge.

Utilitza el sentit comú i sigues flexible davant les peticions que et faça la persona, en el tracte i la comunicació, independentment dels protocols sanitaris establits.

No oblides que les persones amb discapacitat són persones amb capacitat de decisió, d’opinió i coneixen millor que tu quines són les seues necessitats d’atenció, respecta-les.

DIFERENTS SECCIONS DEL PROTOCOL D’ATENCIÓ A DONES I XIQUETES

PARÀLISI CEREBRAL

La paràlisi cerebral descriu un grup de trastorns originats per una lesió en el cervell que afecta a nivell físic al desenvolupament del moviment i la postura de la persona, limitant l’activitat, i que pot anar acompanyada d’una discapacitat sensorial o intel·lectual. Resulta convenient apuntar que hi ha diferents tipus de paràlisi cerebral, i pot afectar en diferent grau a cada persona.

DISCAPACITAT ORGÀNICA

La discapacitat orgànica és un tipus de discapacitat física que pot passar inadvertida al no ser visible en nombroses ocasions. Es refereix a persones trasplantades, amb diabetis, cardiopaties, fibromiàlgia o fibrosi quística, entre altres. En general, persones amb afectacions en els seus aparells respiratori, cardiovascular, digestiu, genitourinari, sistema endocrí-metabòlic i sistema immunitari s’inclouen en aquesta categoria.

DISCAPACITAT AUDITIVA

Les dones i xiquetes sordes no responen a un únic patró comunicatiu, per tant, cal respectar l’heterogeneïtat existent entre la població amb sordesa i contemplar la diversitat en totes les iniciatives que s’adopten en favor de les persones amb discapacitat auditiva. Quan utilitzen llengua oral com a via de comunicació, poden entaular una conversa amb el seu interlocutor/a de manera eficaç, no obstant això, necessitaran certes estratègies i suports que li facilitaran l’accessibilitat a la informació, i milloraran la relació del professional del Centre d’Atenció-Dona i xiqueta amb discapacitat víctima de violència de gènere.

CEGUESA O DE BAIXA VISIÓ

Prova un dia a tancar els ulls i intenta moure’t pel món. Comprovaràs la importància que adquireixen els sons, les paraules, els gestos. Descobriràs que hi ha moltes maneres de veure les coses No totes les persones amb discapacitat visual accedeixen de la mateixa forma a la informació. Segons la seua resta visual, les seues habilitats precisaran Braille, textos impresos en tinta, eines informàtiques, etc., i cadascun adaptat a les seues necessitats.

TRASTORN DE L’ESPECTRE DE L’AUTISME (TEA)

L’estadística ens indica que existeix una proporció 1 dona a 4 en homes diagnosticat. Els espectres estan plantejant que moltes dones lleument afectades no han sigut diagnosticades, sent el motiu que les dones han patit durant el temps major discriminació, se’ls dona menys importància social. El Trastorn de l’Espectre Autista (d’ara en avant TEA), és un trastorn del desenvolupament que apareix típicament en els tres primers anys d’edat, en diversos graus i incapacita per a tota la vida a qui el presenta. És el resultat d’un desordre neurològic que afecta al funcionament del cervell, donant lloc a dificultats en la comunicació i interacció social, així com en la flexibilitat del pensament i de la conducta de la persona que el presenta (Estratègia Espanyola en TEA, 2015). A nivell comunicatiu més del 50% no parla, ni ho compensa intencionalment amb la mirada, expressions facials o gestos i els qui parlen solen fer-ho de forma literal, sense matisos, repetint paraules o frases, però ignorant al seu interlocutor/a.

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

La discapacitat intel·lectual suposa una sèrie de limitacions en les habilitats que la persona aprén per a funcionar en la seua vida diària. Aquest tipus de discapacitat s’expressa en la relació amb l’entorn i per això depén tant de la pròpia persona com de les barreres o obstacles que té voltant. Si aconseguim un entorn més fàcil i accessible les persones amb discapacitat intel·lectual tindran menys dificultats i la seua autonomia serà major. La discapacitat intel·lectual no és una malaltia mental. Les persones amb discapacitat intel·lectual són ciutadanes de ple dret, cadascuna d’elles té les seues capacitats, gustos, somnis, necessitats i particularitats com qualsevol persona.

DISCAPACITAT FÍSICA. MOBILITAT REDUÏDA

Una de les característiques importants de les barreres arquitectòniques és que només s’aprecien quan tens un problema físic. Qualsevol accident, l’edat, una malaltia ens pot portar a descobrir un món replet de limitacions.

SORDOCEGUESA

La sordoceguera és una discapacitat que resulta de la combinació de dues deficiències sensorials (visual i auditiva), que genera en les dones i xiquetes que la pateixen problemes de comunicació únics i necessitats especials derivades de la dificultat per a percebre de manera global, conéixer i, per tant, interessar-se i desembolicar-se en el seu entorn. Tractant-se d’un col·lectiu molt heterogeni, les barreres amb les quals es troben les persones Sordcegues són les mateixes, i estan relacionades amb la mobilitat, l’accés a la informació i, molt especialment, la comunicació.

PROBLEMES DE SALUT MENTAL

Definim un problema de salut mental com una alteració puntual (no permanent) de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com són l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, l’aprenentatge i el llenguatge. Tot això dificulta l’adaptació de la persona a l’entorn cultural i social en el qual viu i crea d’alguna forma malestar subjectiu. Les causes solen ser una combinació de factors genètics, de l’entorn social i d’experiències viscudes. Cal no oblidar que, com qualsevol altra malaltia, té tractament i que tots tenim probabilitats de tindre un problema de salut mental. Segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seua vida.

DISCAPACITAT COGNITIVA PER DANY CEREBRAL ADQUIRIT.

Una persona amb discapacitat cognitiva per dany cerebral adquirit (DCA) i/o altres malalties d’origen neurològic, és aquella que pateix de manera sobtada, en qualsevol moment de la seua vida, una lesió cerebral de qualsevol origen (traumàtic, cervell-vascular, tumor, infecció o
anòxia), i com a conseqüència d’això presenta un dèficit prolongat, permanent o temporal, de tipus físic, psíquic, cognitiu, conductual o sensorial que condiciona una reducció en la seua capacitat funcional i qualitat de vida prèvies. Aquests dèficits poden aparéixer conjuntament i generar una discapacitat múltiple. De tots ells el cognitiu és un dels quals genera majors problemes de comunicació.